Qui som-Associació Cultural "Ràfol"

Associació Cultural Ràfol

ràfol-xilxes.org

Qui som

L’Associació Cultural “Ràfol” de Xilxes es constitueix el 5 de març de 1995. Els membres fundadors van ser: Ferran Valls (president), Vicent Vengut (vicepresident), Vicent Valls (vocal-secretari), Baltasar Alagarda (vocal-tresorer) i Jordi Cebrián (Vocal).

Els fins principals de l’associació que es proposaren van ser:

♦ Impulsar l’ús, difusió i recuperació del valencià, entés com a varietat dialectal de la llengua catalana. Per tant, el valencià serà l’eix vertebrador al voltant del qual s’organitzen les activitats de l’associació.

♦ La divulgació de la cultura de la nostra comarca.

♦ El coneixement del nostre patrimoni artístic, històric, arqueològic, ecològic i de costums per a fomentar el seu respecte i conservació.

♦ Fomentar la participació de la joventut en les activitats de l’associació.

Pel que fa al nom de l’associació, en un principi es va triar “L’Aljub”(nom que després li posàrem al nostre butlletí informatiu de tirada trimestral) puix de la mateixa manera com que a un aljub van a parar les aigües de diferents llocs per a conformar un conjunt homogeni així pensàvem que seria la nostra associació. Quan vam enviar les dades a Conselleria de Cultura ens van assabentar que ja existia a Les Alqueries una associació amb eixe nom, per tant hi havia que canviar el nom a la nostra associació. Després de sospesar diferents propostes ens van decantar pel nom “Ràfol” (topònim d’un dels camins més importants del nostre poble).

Com en totes les associacions amb el pas del temps hi ha baixes i hi ha altes en el llistat de membres. Vicent Vengut i Jordi Cebrián deixaren l’associació. Poc després entraren Nahum Masó i Almudena Herrero. A més dels membres actius, l’associació compta amb socis subscrits a la revista “L’Aljub”.

Les activitats que ha realitzat l’associació al llarg d’aquest temps les podríem classificar en diferents apartats:

► Publicacions. L’A.C. Ràfol edita trimestralment un butlletí informatiu en valencià anomenat “L’Aljub” de temàtica variada (fets actuals, històrics, promoció del valencià, humorístics,...) però sobretot centrada en el poble i comarca. A més, edita Monografies sobre Xilxes - Sèrie Art i Història Local (Retaules ceràmics en 2002, L’església parroquial de l’Assumpció en 2003 i L’obra de ”Regiones Devastadas” a Xilxes en 2004). Cal dir que totes aquestes publicacions disposen del dipòsit legal pertinent.

► Certàmens literaris. Des de 1998 l’associació amb la col·laboració de la Caixa Rural de Xilxes ha convocat i organitzat cinc Certàmens Literaris de narrativa curta en valencià. Aquests certàmens tenien dues modalitats (modalitat A per a xiques i xics de 10 a 14 anys i modalitat B per a persones majors de 14 anys) , les obres premiades rebien un diploma i un xec. Cal destacar l’excel·lent qualitat de determinades narracions. Aquests certàmens van deixar de convocar-se perquè la dotació econòmica dels premis (aportada al 100% per la Caixa Rural) no era competitiva amb la que oferien altres certàmens literaris de pobles veïns. Ha sigut una llàstima però la nostra associació no podia fer-se càrrec d’eixes despeses. Entre les obres premiades caldria destacar “Una qüestió d’honor” de Francisco J. Bordils Llusar (I Certamen Literari), “Ciutadà de Xanadú” de Rosa Castelló i Morro i “Viure o morir” de Patricia Aguilar Llopis (II Certamen Literari), “Els turistes d’Auschwitz” de Rosa Castelló i Morro (III Certamen Literari), “Les regles” de Josefa Mª Vallés Llobet (IV Certamen Literari) i “Quan vaig trobar Joan” d’Arinta Moreiras Penya (V Certamen Literari).

► Actuacions musicals. Com a complement dels actes de lliurament dels guardons als guanyadors dels certàmens literaris l’associació va organitzar les següents actuacions musicals: Per al IV Certamen Literari vam comptar amb la participació del Grup La Plana Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló que van realitzar un passacarrer pel poble, així com l’actuació del Trio Metrònom (Castelló) al Local Multiusos. Per al V Certamen Literari vam comptar amb la Coral Polifònica “Serra Espadà” de La Vall d’Uixó que ens va oferir al saló de la Caixa Rural una preciosa selecció del seu repertori.

► Exposicions.

♦ Exposició de bonsais (abril de 1995). Es va comptar amb la col·laboració del Grup bonsai “El lledoner” de la Vall d’Uixó i d’un grup de xilxers afeccionats als bonsais. Es van reunir més de 40 arbres.

♦ Exposició bibliogràfica i documental sobre Xilxes (Nadal 1995). Aquesta exposició pretenia commemorar els dos-cents anys de la publicació del llibre del botànica Antoni Joseph Cavanilles “Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia” i a més el trenté aniversari del llibre “Chilches, pueblo de España” de mossèn Arturo Almar, Joaquín López i José Mª Espinosa. A l’exposició es pretenia reunir tots –o quasi tots- els llibres que han parlat i parlen del nostre poble i estava estructurada en 6 apartats: LLIBRES (Cròniques i llibres de geografia i de viatges que parlen de com era Xilxes a través del temps), REVISTES ESPECIALITZADES amb articles que tracten temes concrets del nostre patrimoni, LLIBRETS DE FESTES (de Sant Vicent i del Crist de la Jonquera), PREMSA (recull d’articles sobre esdeveniments locals), REVISTES LOCALS (“El Margalló” i “L’Aljub”) i DOCUMENTACIÓ (fotocòpies de documents conservats en diferents arxius i reproduccions fotogràfiques sobre diferents racons del poble).

♦ Exposició fotogràfica “Retaules ceràmics de carrer. (octubre 1999). Es pretenia donar-los a conéixer al públic en general perquè, per la seua ubicació a les façanes de les cases i la seua presència habitual i quotidiana al llarg del temps, passen desapercebuts entre els veïns del poble.

♦ Exposició “Imatges de Xilxes, una visió retrospectiva del nostre poble”. (octubre 2000). Oferia l’alternativa d’un passeig, mitjançant unes imatges, per l’evolució de Xilxes durant els darrers cent anys. L’exposició estava estructurada al voltant de 5 blocs temàtics: EL POBLE (vistes generals i plànols del poble), EL CENTRE HISTÒRIC (els edificis més emblemàtics -església, font i ajuntament-), ELS CARRERS (vells i de nova creació), EDIFICIS DESAPAREGUTS (el Calvari, el llavaner, les escoles, ...) i EL TERME (un passeig ràpid des de la muntanya a la mar, passant per l’horta i la marjal).

► Campanyes. Constitueix la parcel·la més abellidora i activa, la que li dóna raó de ser a la nostra associació, però també la que més “mal de cap” li ha portat.

♦ Xilxes amb X. En 1995 s’inicia la campanya per a sensibilitzar a la gent en l’ús del topònim Xilxes (en valencià). Es demanen diversos informes (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Servei d’Assessorament Lingüístic i Traducció de la Generalitat Valenciana, ...) que avalen aquest topònim. Al mateix temps i adjuntant aquests informes, se sol·llicita al govern municipal que inicie els tràmits per a modificar el nom del municipi i oficialitzar el nom en valencià. El govern municipal proposa el nom bilingüe (Xilxes/Chilches), però en la sessió plenària del 31-X-1996 apareix un vot en contra la qual cosa fa que no s’aplegue al quòrum exigit (art. 47.2 de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local) i per tant no es pot oficialitzar el nom Xilxes. Posteriorment en l’any 2001 es produeix el canvi de denominació del municipi per la forma bilingüe Chilches/Xilxes. (DOGV de 20 de novembre de 2001).

♦ El valencià als carrers i al camp. Al mes de maig de 1996 i basant-se en del DOGV de 25 d’abril del mateix any, s’adreça una carta al Sr. Alcalde on se li informa de l’existència d’ajudes destinades a municipis per a retolar en valencià els indicadors de carrer i la senyalització de camins. L’A.C. “Ràfol” s’ofereix a col·laborar amb el govern municipal en totes aquelles tasques que impliquen un avanç en el procés de normalització lingüística del poble. A hores d’ara (juny de 2005) encara no tenim cap resposta afirmativa o negativa de la nostra oferta. Això si, des de fa uns anys els indicadors de carrer estan en bilingüe, però la senyalització dels camins continua només en castellà.

♦ El mil·liari de Xilxes. En “L’Aljub” del mes de juny de 1996 l’associació es preguntava pel parador del mil·liari romà (0,5 m x 0,6 m) datat al S. III d.C. que es va trobar a l’Alter en 1966. Després de la troballa va quedar dipositat darrere de la porta d’entrada de Ca la Vila. Des de l’any 1973 es troba en parador desconegut. Suposem que algú o alguns tindran notícies d’ell, puix no era precisament un objecte que podia endur-se a la butxaca.

♦ Salvem el llavaner. (1997). Aquest edifici reconstruït per la D.G. de “Regiones Devastadas” l’any 1941 es trobava en una situació deplorable (sostre foradat, bigues en mal estat, parets plenes de pintades i, sobretot, ple de brutícia) i amenaçat per l’eixample de la carretera CS-V-7101 de Xilxes a la Mar. L’associació va proposar al govern municipal que demanara a la Diputació Provincial de Castelló la modificació del projecte de la carretera per evitar la desaparició de l’edifici. El resultat fou la no modificació del traçat i l’enderrocament parcial del llavaner. Es va convertir en un mini llavaner. Actualment (juny de 2005) torna a estar brut i ple de pintades.

♦ Salvem Ca la Vila. (juny de 2000). Campanya destinada a evitar l’enderrocament de l’edifici de l’Ajuntament (Ca la Vila), un edifici del segle XVIII, reconstruït en part per la D.G. de “Regiones Devastadas” en 1946. Era un edifici del barroc desornamentat i posteriorment una mostra de la construcció uniforme de la postguerra civil espanyola. L’associació va sol·licitar informes a diversos organismes i entitats, tots van coincidir en la necessitat de conservar aquest patrimoni històric. Malauradament el 16 de maig de 2003, per ordre del govern municipal amb la col·laboració del grup de l’oposició i amb el consentiment implícit (passiu) del poble de Xilxes, les excavadores acabaren amb quasi tres segles d’història local.

Associació Cultural “Ràfol”-Xilxes (2011)